(Res)seguint les traces d’aquestes «dones que anaven pel món» per recol·lectar i vendre herbes medicinals, les autores rastregen les empremtes de la memòria que conformen l’univers trementinaire, omplint els buits que deixa la història a través de la fotografia i el caminar.
Pensar la condició femenina d’aquestes dones des d’una perspectiva de gènere implica fer-ho des d’un context històric concret: entenent les trementinaires com a hereves de la transició entre dos mons —el tradicional i el modern— on la relació entre l’home i la natura també muda. Aquest fet també condiciona el seu valor, ja que passen de ser concebudes en els seus inicis com una figura necessària, però precària, a ser una figura que es va oblidant arran de la industrialització i que recentment ha esdevingut un referent d’empoderament i transgressió en la construcció de gènere.
Més enllà de la dona-medicina, l’arquetip trementinaire es desplega també en els àmbits social, econòmic, polític, mediambiental i sagrat, obrint noves categories que ens porten a reflexionar sobre la seva vinculació amb les bruixes, la inversió de rols familiars, la transmissió de coneixement, l’estigmatització o la romantització d’aquesta pràctica.
Roseta il·lustra —entre realitat i ficció— la complexitat d’aquest ecosistema a través de la creació d’un personatge que conté la veu de totes aquestes dones, entenent el cos com a portador de coneixement i el caminar com una manera de fer memòria. Obrir aquest ventall ens fa pensar sobre els nostres orígens, la condició femenina, la relació que tenim amb l’entorn i la que volem construir.
L’exposició, en format audiovisual, mostra el camí traçat per les autores en el marc de la residència Beca d’Art i Natura 2023 i reivindica el llegat trementinaire des d’una mirada contemporània emancipadora.
En especial agraïment a Emilia Llorens, Neus Céspedes-Llorens, Mercè Valls, Philippe Bourdin, Carme Borrell, Josep Moles, Lina Sevillano, Anna Salvat, Michel Baylocq, Carlos Delgado i Elizabeth Ibanga.
Neus Solà (1984) és una fotògrafa i artista visual nascuda i establerta a Barcelona. És llicenciada en Humanitats, amb estudis de Belles Arts, màster en Antropologia Visual i postgrau en Fotografia Terapèutica i Participativa. Interessada a explorar la condició humana, la seva obra abasta projectes fotogràfics a llarg termini que giren al voltant de temes d'identitat, gènere i territori des d'un enfocament antropològic.
Marta Garcia Cardellach (1989) Fotògrafa i artista visual. La llicenciatura d’Humanitats li permet accedir al Centro del Patrimonio Fotográfico de Chile i al Centre d’Art et de Photographie de Lectoure. Realitza un postgrau de fotografia participativa i terapèutica a Instituto 8 i un postgrau de Fotografia Professional a l’IDEP Barcelona. La imatge és una eina de recerca i un pont d’acció per a la realitat. Es nodreix de les humanitats, el treball amb les persones i la pràctica d’altres llenguatges artístics. Els seus projectes es centren en la crítica social, la identitat, en relació al paper de la imatge i de la mirada.
DATES I HORARIS
Dilluns — divendres
16 – 21 h
Dissabte
Visites concertades trucant al telèfon: 686 207 393
Tancat els dies festius
PREU
Entrada gratuïta
Informa’t de les visites guiades, tallers i activitats per a estudiants a info@campjuneda.cat
ESPAI
CAMP Arts
