Recordem molt bé la neu i el fred d'aquell dia d'hivern a Baviera, ben a prop dels Alps. Tu, Cesc, caminaves al costat del teu cosí Noah. Havíeu recuperat la sintonia de seguida i estàveu allà com enamorats l'un de l'altre, compartint un vincle intacte malgrat la distància.
La teva germana Elna, que llavors era només una bebè, l’arrossegàvem sobre un trineu de fusta. Havíem arribat a un llac gelat on s’hi aplegava molta neu. Va ser just allà, jugant, on vau trobar aquesta pinya d'avet. T'hi vas fixar perquè no era com les de pi pinyoner que trobem a Catalunya i que ens agrada obrir quan anem a la platja per menjar-nos els pinyons. Tu mateix ens vas ensenyar que aquesta era diferent: curta, planeta i petiteta. Amb el Noah en vau recollir dues, per atrapar per sempre el record d'aquella excursió.
Aquest objecte té un pes incalculable. D'una banda, conté l'escalf de la família a Alemanya, als quals veiem pràcticament només un cop l'any . De l'altra, representa la nostra aposta de vida. Vam decidir deixar el nostre pis de cinquanta metres quadrats a la Vila de Gràcia per venir cap aquí, al poble on va néixer el papa. Volíem que creixéssiu en un entorn on poguéssiu anar a l'escola caminant o amb bicicleta i respirar un aire relativament més net.
A nosaltres ens apassiona la natura, marxar amb la furgoneta a buscar el sol els dies boirosos d’hivern i recollir fruits o pinyes allà on anem. Tant és així que, a la nostra boda, vam incrustar els noms de tots els convidats en pinyes que havíem anat a buscar a la muntanya, carregant dues motxilles plenes per a l’ocasió i fent-les a mà.
A vegades ens sorprèn i ens entristeix que en els entorns rurals la gent visqui d'esquena a la seva pròpia terra. Per això, el papa, com a bomber forestal, us ensenya a diferenciar un pi roig d'un pi blanc o d'un avet. Us explica per què alguns arbres tenen fulles rodones a les parts altes perquè els ocells escampin les llavors, i fulles punxegudes a baix per defensar-se dels animals que se les volen menjar.
Ell us recorda que els bombers forestals, a través de la gestió, també són modeladors del paisatge. I nosaltres, com a pares, intentem exactament el mateix: modelar la vostra mirada cap a la natura.
Avui enterrem aquesta pinya com una llavor capaç de retenir dues certeses: que la família sempre està unida per lluny que visqui i que persisteixi eternament aquest amor pel nostre entorn.
