Sempre m'ha agradat baixar al celler. S'hi respira un aire fresc i el temps hi queda aturat. La primera vegada que hi vaig entrar, sentint-me com una petita arqueòloga, vaig descobrir un pot de fang. Estava sencer, amagat darrere d'unes fustes. Ningú s'hi havia fixat mai abans.
«Mare, mira què he trobat!», vaig dir, i com que cap adult en sabia res, me'l vaig fer meu. El meu tresor.
Ara, aquest pot torna a la foscor de la terra, i no ho fa pas sol, l'acompanyen una fotografia del celler i un totxo aspre i pesant. Aquest totxo no és només un tros de fang cuit; és la memòria dura del que va ser el celler, quan això era una bòbila on es coïen totxos.
A casa expliquen que un germà de la padrina baixava al forn a recollir-los. Hi feia una calor infernal i de tant treballar-hi tenia els dits completament cremats i mal formats. Quan els padrins ho van comprar, el padrí Daniel, que era paleta, ho va transformar en el celler que és ara, un lloc de reunions familiars en el Racó l’Estel que gairebé ningú coneix.
El padrí abans cuidava del poble: feia de sereno vigilant els carrers de nit, i s'encarregava que el rellotge del campanar anés a l'hora per a les campanades de Cap d'Any. Potser perquè ell dominava el temps, al celler sembla que s’hagués aturat.
A les parets hi ha vora mil ampolles cobertes d'una pols que no es neteja mai. La mare en portava de les excursions de l'escola; el padrí en col·leccionava d'altres per anar omplint els forats. Són ampolles que no ens beurem mai: el vi ja deu estar picat. Hi són per conservar la memòria, exactament igual que l'última ampolla que hi va posar el padrí, un Cérvoles del 2003. Allà on la va deixar, allà s'ha quedat.
Avui enterrem aquests objectes per tancar el cicle. Nosaltres aturem el temps per a aquest pot, per a aquesta fotografia i per a aquest totxo de la vella bòbila. Els tornem a la terra amb la mateixa devoció amb què guardem les ampolles que no s'obren mai. Perquè no es perdin, i perquè l'ànima d'aquells dits cremats, l'eco del campanar i el silenci del Racó l'Estel descansin sempre junts.
