Tinc nou anys, però quan tanco els ulls encara em puc veure a I4. Aquell curs, a l'escola, tot girava al voltant del gel i la neu; érem la classe del Pol Nord. Per Carnaval havíem decidit que tots seríem esquimals. No volíem disfresses comprades, d’aquelles que vénen en una bossa de plàstic i fan olor de fàbrica. Volíem alguna cosa nostra, feta a casa, amb les nostres mans.
Recordo perfectament el tacte de la llaneta blanca i la roba grisa. El meu pare i la meua mare van buscar els materials, però la màgia va sortir de les mans de les padrines. L'Antònia i la Dolors es van asseure a cosir amb aquella paciència que només tenen la gent gran. Jo les mirava, fascinada amb l’agulla que entrava i sortia de la roba, unint els trossos que m’havien de convertir en una nena de l’Àrtic. La meua disfressa va ser la primera; va servir de patró per a tots els altres nens i nenes de la classe. Érem una colla, un projecte compartit entre totes les famílies del curs.
Però el destí tenia uns altres plans per a nosaltres i per a mig món. Faltava només una setmana per la festa quan tota la il·lusió es va congelar de cop. Va arribar el confinament. De sobte, els carrers van quedar buits i el Carnaval es va suspendre. La meua disfressa d’esquimal nova es va quedar penjada a l’armari, esperant un dia que no arribava mai. Em preguntava per què no podíem sortir, per què no podia baixar al carrer amb la meua disfressa i ajuntar-me amb les amigues de classe. L’any següent ho vam tornar a intentar, fins i tot hi havia una carrossa preparada, però la mala sort va voler que em posés malalta just aquell dia. Semblava que la disfressa estigués maleïda, o potser, simplement, que volgués quedar-se intacta, com un record pur d’aquell temps estrany.
Avui aquesta roba em va petita. Quan la toco sento l’esforç de les padrines i la raresa d’aquells dies. Representa tot el que ens va ser manllevat durant aquells mesos, el testimoni d’una il·lusió interrompuda. No la guardo per tristesa, sinó per memòria. La deixo sota terra per protegir la història d’una nena i la seua classe que van aprendre de ben petites que el món es pot aturar per causes que ni els grans no saben explicar.
