Per a nosaltres la família va més enllà de les persones i els animals que en altres cases s’anomenen de companyia. Els gossos i els gats conviuen amb periquitos, porcs, canaris, paons, lloros o cavalls. Cada dia, matí i tarda, passem pel terreny per donar-los de menjar. Tant el Roc com el Lluc ho porten a la sang, ho viuen amb una naturalitat que als pares ens fa pensar que aquest és el millor lloc on poden estar.
És per això que avui decidim enterrar dos objectes que representen aquest amor pels animals: una ploma de paó i una ferradura de cavall. Simbolitzen una forma de viure que la societat actual ha perdut i a voltes també ha menyspreat. Nosaltres volem que els nens coneguin el món animal, tant el salvatge com aquell que ens necessita per sobreviure, i aprenguin a respectar-lo i estimar-lo. També a reconèixer que és una font d’energia i d’aliments, que fa milers d’anys que els humans els criem per la seua força, com els burros i cavalls, i també perquè ens proveeixen ous, llet i carn.
El Roc i el Lluc coneixen de ben petits els costums dels animals i els seus cicles vitals. Entren a les gàbies i els tancats per donar de menjar als animals sense por i alhora amb el respecte que es mereixen.
La vida d’avui en dia és accelerada i a vegades prefabricada, massa sovint desconnectada dels cicles naturals. Com el de les plomes del paó, per exemple, que són d’una bellesa espectacular i que li serveixen per atreure les femelles. Unes plomes que li surten, creixen i cauen cada estiu en un procés que es repeteix any rere any.
Per això també fem hort i a casa mengem el què cultivem. Cada estació ens proveeix d’uns aliments diferents i per a nosaltres és important que els nostres fills vegin com plantem, reguem i, finalment, collim i cuinem.
La ploma i la ferradura ens parlen d’aquesta relació amb el món salvatge i alhora com el domestiquem. Hem de prendre consciència que nosaltres som vius per tot allò que ens dona la terra, uns aliments que també son fruit d’un esforç i un compromís. Si no dones de menjar als animals es moren, si no regues les plantes no seran res. No són joguines de plàstic que pots deixar abandonades, les has de cuidar i això implica molta responsabilitat.
Deixem la ploma i la ferradura aquí sota, a la terra de Juneda, perquè aquest amor per les bèsties quedi arrelat per sempre. És el nostre llegat familiar.
