Exposició permanent

Museu del Temps

Un projecte comunitari amb l’Escola Manuel Ortiz de Juneda
Exposició distribuïda en diferents espais de Juneda
Comparteix
#MuseudelTemps

Objecte 2: Peluix

Autor/a: FATIMA
1r-A
Relat

Sabeu amb què vaig anar a Itàlia? Amb avió! Era la meva primera vegada i tenia una mica de por, però quan mirava per la finestra, els núvols semblaven una galàxia. Hi vam anar fa quatre mesos. Allà viuen les meves germanes grans, la Doa i la Zineb, que són molt més grans que jo. Una té vint-i-dos anys i l’altra vint.

Vam anar a un McDonald’s i a la nit vam fer una festa de pijames. El meu pare em va comprar uns keds molt xulos i el Chase, un dels gossos de la Patrulla Peluda. El vaig triar jo perquè és molt bonic. M’agrada molt, però quan vaig a l’escola no me’l puc endur perquè a l’hora del pati no ens deixen portar joguines de casa. Si no ens volem avorrir ens hem d’inventar els nostres jocs.

Jo sobretot m’ho passo bé amb el Joaquim, l'Alexia i l'Aurora. A l'hora de fer files les busco i les faig una abraçada. A vegades ens enfadem perquè el Joaquim vol jocs de terror i l'Aurora d'unicorns, però ho resolem jugant primer a un i després a l'altre. Amb l'Alexia preferim ser les guerreres K-pop, i us diré un secret que no podeu dir a ningú: la Rumi, que té els cabells liles, és un dimoni! La Zoe i la Mira no ho són, només la Rumi.

Jo copio els balls que miro al telèfon de casa. Els puc imitar i assajar a casa, descalça sobre la catifa i després, al pati, cantem i matem dimonis invisibles amb armes. A l'escola també m’agrada fer robòtica amb el Jordi. Fem funcionar els robots ajuntant blocs de colors a l'ordinador. Si fiques el bloc que diu "no paris mai", el robot no deixa d’avançar!
Els robots de l’escola estan bé, però a casa el que m’estimo més són els meus peluixos. A la nit, a la meva habitació, parlo amb els meus ninos en català. Quan vull abraçar-los he de fer molta força amb el cos perquè em falten braços! Me’ls estimo molt a tots, però a l’hora d’anar a dormir el meu preferit és el Chase. Quan l'abraço em fa sentir bé i em recorda la galàxia de l'avió.

Ara m'han proposat d’enterrar-lo a terra, a Juneda, i em sembla bé. Es quedarà aquí sota amagat per sempre més. Quan sigui gran diuen que podré passar per aquí i ell encara hi serà. Encara que no el podré veure.
I per dormir? Doncs agafaré un altre nino, l'abraçaré i dormiré amb ell.

Localització
Pati Escola Manuel Ortiz i Castelló
ESCOLTA EL RELAT
Comparteix
#MuseudelTemps
Top