Aquest conillet groc de tela, Naomy, és molt més que lo teu primer joguet o un simple sonall que feia servir per calmar-te quan eres una criatura molt petita i ploraves. Per a mi, aquest tacte suau i aquest groc que encara brilla guarden els secrets de la nostra història.
El sonall te'l va enviar la meua amiga Gabriela des d'Alemanya perquè ella, que és com una germana, no va poder ser aquí quan vas néixer. La gent que ha d’immigrar sovint ha de viure lluny de la gent que estima. Mentre el fèiem sonar per calmar-te, jo aprofitava per explicar-te totes les històries que vaig viure abans d’instal·lar-me definitivament a Juneda i ser una família.
Quan t'agafo de la mà i passegem recordo quan vaig arribar al poble. Era més gran que tu, però amb setze anys encara era una nena. Un dia vaig haver de pujar a un autocar a Romania i vaig fer tot el viatge plorant fins a Catalunya. Havia de treballar per poder ajudar la mare, que es va quedar a Transilvània. Vaig deixar els estudis i els amics per venir a Juneda amb el meu germà, en busca d’una nova oportunitat.
Al començament va ser molt dur, treballava al tros collint fruita. No coneixia ningú més i tampoc entenia la llengua del país. La sort va canviar el dia que vaig passar per davant de la perruqueria de la Ramona i, al cap d’uns pocs dies, vaig poder canviar la pols i les pomes pels pintes i els miralls. Allà vaig conèixer una altra bona amiga, l’Ester.
Tu estàs aprenent el català a l’escola i amb els amics, però jo vaig arribar que no en sabia res. Aprendre la llengua d'aquí, Naomy, va ser lo regal més gran que vaig rebre. Va ser el camí per integrar-me de veritat. Recordo que sempre estava callada fins que un dia vaig entrar a la perruqueria i vaig dir “bon dia”. Aleshores em vaig llençar a parlar català.
També recordo el dia que vaig trucar a la meva mare per dir-li que els catalans menjaven caragols i ella s’escandalitzava!. Ara m'encanten els caragols i mira, ja parlo com si hagués nascut a Juneda.
Avui enterrem aquest sonall i no ho fem per oblidar d'on venim, sinó per arrelar-nos del tot aquí. Vull que sàpigues que aquesta és la nostra terra, on tens els teus amics i on has crescut escoltant lo so d'aquest conillet. En enterrar-lo deixem una herència de treball dur i d'acollida.
